El 12 de desembre de 2022 es va publicar, en el diari oficial de la Unió Europea, la Decisió d’Execució 2022/2427 per la qual s’estableixen les conclusions sobre les Millors Tècniques Disponibles (MTD), per als sistemes comuns de tractament i gestió de gasos residuals en el sector químic (WGC).
L’Administració Ambiental catalana ha iniciat d’ofici la revisió de les autoritzacions ambientals dels establiments afectats, és a dir, totes les instal·lacions del sector químic sotmeses a aquest règim d’intervenció.
La revisió, com és habitual, s’ha posat en marxa amb el requisit que han rebut les empreses perquè aportin informació.
Les empreses han de justificar com donaran compliment a les MTD recollides en el Document de Decisió, a més d’aportar informació concreta relacionada amb la seva aplicació, així com actualitzar les dades de les diferents variables ambientals que figuren en el permís.
La Generalitat dictarà noves resolucions d’autorització ambiental, adaptades al Document de Decisió, que contindran nous valors límit d’emissió i prescripcions tècniques.
El Document de Decisió, com tots els que s’han publicat fins a la data, comença amb una MTD general dedicada a la necessitat de disposar d’un sistema de gestió ambiental basat en la millora contínua, que haurà de complir una sèrie de requisits, alguns d’ells, concretats en altres MTD, segons s’explicarà.
La segona MTD es refereix també al sistema de gestió. Se centra, en aquest cas, en la necessitat de tenir – i mantenir actualitzat – un inventari d’emissions canalitzades i difuses.
Aquest inventari va més enllà d’una mera llista d’emissions, ja que implica la necessitat de disposar d’informació dels processos que es duen a terme, tant en forma d’equacions de reacció, com a diagrames de flux simplificats en els quals es pugui identificar l’origen de les emissions (canalitzades i difuses). La Generalitat ha sol·licitat que s’aportin aquests diagrames.
Per a cada tipus d’emissió – canalitzada o difusa – s’assenyala la informació rellevant que haurà d’existir en l’inventari, particularment, aquella relativa a les substàncies CMR 1A, 1B, 2 (cancerígens, mutàgens, tòxics per a la reproducció), que puguin emetre’s.
La MTD 3 es dedica a les emissions que puguin produir-se en les condicions diferents de les normals de funcionament (CDCNF). Es defineix un cicle de gestió, basat en la millora contínua, perquè les empreses identifiquin aquests riscos en les seves instal·lacions i, a partir d’aquí, planifiquin i executin accions, controlin els resultats i, amb la informació obtinguda, revisin el risc i la planificació.
Cada instal·lació, d’acord amb les seves característiques, haurà d’establir procediments adequats per a avaluar aquestes condicions diferents de les normals (posada en funcionament, parades, fallades, avaries, etc.).
Les MTD compreses entre la 4 i la 18 es dediquen a les emissions canalitzades. La MTD 8 assenyala obligacions concretes de monitoratge per a cada contaminant. Amb certesa, aquestes condicions s’incorporaran a la resolució revisada.
A continuació, podem separar les MTD en tres grups principals, d’acord amb els tipus de contaminant considerats:
| Tipus de contaminant | MTD | Nivells d’emissió associats |
| Compostos orgànics | MTD 9 a 12 | MTD 11 (i 12 per PCCD/F) |
| Partícules, plom i níquel | MTD 13 i 14 | MTD 14 |
| Composts inorgànics | MTD 15 a 18 | MTD 16 (i 17 para NH3) |
Les MTD compreses entre la 19 i la 23 es dediquen a les emissions difuses, però només de compostos orgànics volàtils (COV).
La MTD 19 incideix en el sistema de gestió. Haurà d’incloure procediments específics dedicats a les emissions difuses de COV.
El Document de Decisió distingeix les emissions difuses entre FUGITIVES (aquelles que corresponen a fugides en sistemes tancats) i NO FUGITIVES (la resta).
La MTD 20 estableix la necessitat d’estimar la quantitat d’emissions difuses de COV que es produiran en un any, per a aconseguir resultats segons la següent classificació:
| Tipus de DIFUSA (COV) | Classe | Valos significatiu |
| Fugitiva | CMR 1A , 1B Altres | 1 t/a 5 t/a |
| No fugitiva | CMR 1A , 1B Altres | 1 t/a 5 t/a |
Si el resultat de l’estimació supera els valors significatius assenyalats, segons les classificacions establertes, hi ha conseqüències en l’aplicació de les MTD:
- Aplicarà la MTD 22 (dedicada al monitoratge).
- En la MTD 19, determinats continguts s’hauran d’incloure en el sistema de gestió.
En definitiva, si els resultats de l’estimació conclouen que s’està per sobre dels valors significatius, la gestió d’emissions difuses de COV serà molt més sofisticada. Per a realitzar les estimacions, la MTD 20 assenyala tres tècniques:
- Factors d’emissió
- Balanç de massa
- Models termodinàmics
Probablement, en moltes instal·lacions, s’haurà de començar l’estimació de les emissions difuses de COV (totals) mitjançant un balanç de massa, que permetrà aproximar els resultats, sobretot en relació amb els valors significatius. És possible que l’ús d’aquesta tècnica posi de manifest la necessitat d’emprendre accions per a poder proveir la informació necessària (i fiable) per a realitzar el mateix Balanç.
La MTD 21 es dedica al monitoratge d’emissions difuses de COV procedents de l’ús de dissolvents. Es tracta de les tècniques que s’usen des de fa temps en les empreses afectades pel RD 117/2003, que consisteixen normalment en la realització del conegut com a «balanç de dissolvents».
En aquest punt és necessari introduir un aclariment, que hem formulat de la manera següent:
TOT DISSOLVENT (orgànic) ÉS COV (per definició), però no TOT COV és DISSOLVENT (depèn de l’ús)
En efecte, COV és tot aquell compost orgànic la pressió de vapor del qual a 20 °C sigui superior a 0,01 kPa (o que tingui una volatilitat equivalent en les condicions d’ús). És a dir, es tracta d’una característica de les substàncies que permet classificar-les entre COV i no COV.
En canvi, un dissolvent (orgànic), en aquest context, és COV per definició, però, a més, el seu ús ha de cap ésser d’aquells que estan definits per al concepte «dissolvent»: mitjà de dispersió, agent de neteja, mitjà per a dissoldre substàncies (sense sofrir canvi químic), agent tensioactiu, plastificant, modificador de la viscositat, conservador.
En la indústria química es donarà el cas d’un compost que sigui COV, per la seva pressió de vapor, però que no s’utilitzi com a DISSOLVENT. Per exemple, tots aquells que formin part d’una reacció química.
La MTD 20 requereix una estimació de les emissions difuses de COV (de tots els COV, dissolvents i no dissolvents). En canvi, la MTD 21 correspon a l’estimació de les emissions difuses de dissolvents (que també són COV). És a dir, és un cas particular.
A partir de la 24, la resta de MTD es dedica a tipus concrets d’instal·lacions. Aquest Document de Decisió, que aplica a nombrosos establiments, suposa la necessitat de dur a terme diferents treballs, que afecten tant el sistema de gestió ambiental, com a la realització d’estimacions de resultats concrets, segons els diferents paràmetres explicats.
Creiem que la seva aplicació pot donar lloc a la necessitat d’executar diferents actuacions en els establiments, que afectin les instal·lacions, als processos i als procediments de treball.
En definitiva, la publicació de la MTD, d’acord amb el plantejament que proposa i els objectius que fixa, requereix una atenció cuidada i específica per part de les organitzacions, que va més enllà d’atendre el requisit rebut a propòsit de la revisió de l’autorització ambiental, amb el qual la Generalitat de Catalunya ha interpel·lat a tot el sector. El moviment de l’Administració catalana assenyala, al nostre judici, la importància de l’abast i repercussió d’aquesta Decisió d’Execució.
A Indus, hem iniciat diferents col·laboracions amb els nostres clients del sector químic, per a l’aplicació de la MTD.
Recent Comments